POESIA BLAVA XVII

Afecte,

Jo et deia que l'afecte
és l'aliment dels amics,
te'l deia després de la pluja
després de les coses compartides
dels temps de dures conteses i plors.


Ara mentre recordo les coses viscudes,
quan van viure i somriure
desvetllats i reposats,
sense cansar-nos mai
de posar nom a l'amistat,
fins que van deixar d'estar,
fins que van oblidar
com s'agafen les mans.


Deixo aquest espai virtual,
la conversa entre vells amics.
És hora de dormir
i deixar-se cobrir pel llençol
d'un somni nítid i clar.