ULLS NEGRES

Tinc por
d’uns ulls.
Negres.
Són foscos com la nit.
Són rodons com una circumferència.
Són profunds com el mar.
Són immòbils com una estàtua.
Cada cop que em miren
la por s’apodera de mi.
I pateixo el desequilibri de les cames;
el nu de l’estómac;
la suor de les mans;
les palpitacions cardíaques del cor.
És la bellesa salvatge
de la teva mirada infinita.

CALFRED

Mira’m
encara m’envermelleixo
al recordar-te.
El pèl suau s’aixeca,
damunt la pell,
imperiós davant el tacte imaginat.

Llavors aquella temptació
silenciosa
crida el seu espai
i la pell es torna arc del cel.

El desconcert
que encara provoca
la teva pell d’àngel
suau i tendra,
impedeix que arribi el son.

Calfred
que recorre el cos.
Els meus tresors
s’obren al vent de la nit.
Admira’m de lluny,
des de la vora del mar,
com si fos la deessa
del teu univers secret.

Badalona, 20 d'abril de 2011

PAS DE CIUTAT, PAS DE RECORD

El teu record m’acompanya entre edificis i carrers que omplen aquesta avinguda de la ciutat en la que visc: Badalona.

Creuo el carrer sense mirar el semàfor perfectament programat: Vermell, verd i ambre (Vermell d’imaginació, verd d’esperança ambre de felicitat).

Els dies passen, s’amunteguen. Passen. I algun d’aquests dies de vida, dissimuladament, sense soroll, em porta la teva història.

Camino cap a casa sense prises olorant la primavera l’aroma de les teves mans.

La nostàlgia m’atrapa i entre imatges i paraules invento un altre somni que s’alça juganer davant les meves passes.

Tu, que hi ets en algun lloc. Tu, el meu àngel etern, el record de ma memòria. Badalona, 7 d’abril de 2011

GOTA D'AIGUA, GOTA DE SANG

La pluja
a fora
mulla el carrer.
Les gotes d’aigua
rellisquen per la finestra.
En aquest instant
ràpides i rodones
recorren el mirall.
Una gota despistada
s’equivoca de camí
i entra dins les profunditats del meu cor.
Amb dificultats
s’esmuny per la circulació sanguínia del cor.
Pel camí surten al seu encontre:
somnis, desitjos, pensaments, idees.
Recorrent un dels seus ventrílocs,
la gota d’aigua
xoca de front,
amb una gota de sang;
es miren
es reconeixen.
L’un és transparent,
l’altra és vermella.
Un àgil, l’altra espessa.
S’atrauen,
com el sol i la lluna.
S’apropen,
es barregen
i el seu contacte
fa que sonen tots els bateigs del cor.

Badalona, 15 de març de 2011

FEBRER

Cupido llança fletxes
enverinades de passió
al cor dels enamorats.

Les mans amants s’estrenyen,
els ulls il·lusionats es miren,
els cossos tremolosos s’acaloren
i els enamorats deixen de pregar al Sant.

Vestits de vermell i agafats del braç,
els enamorats surten de passeig.
El bateig dels seus cors lligats
va teixint la tela de sa història.

Arribarà un altre 14 de febrer,
i els amants al costat de la foguera
amb els cabells de cendra,
les mans plegades,
la mirada ennuvolada,
els cossos espatllats
celebraran junts la fletxa de l’amor.


Badalona, 15 de febrer de 2011

DAMUNT EL MEU PIT

Damunt el meu pit,
descansen silencioses i quites,
les paraules.
Els versos lleugers
bategen al ritme del cor.
Tanco els ulls
i deixo que la sang
impregni de vermell
el desig que habita aquest cos.

Dins el meu pit
dorm la imatge de tu,
que encara recordo,
replegada, amagada,
entre plecs ventriculars.

Contraccions i bateigs
en el riu desbordat de la vida.
No sentiré altra vegada
el pes dels teus llavis,
el teu cos estrenyent el meu,
no tornarem a creuar el mateix riu
a besar els mateixos llavis
a escriure les mateixes paraules
a veure les mateixes coses
no tornarem a creuar el mateix riu.

Damunt el meu pit
dormiran els mateixos somnis.


Badalona, 9 de febrer de 2011

PAISATGE INCERT

El verd dels camps
sembra aquest instant
d’arrels encobertes
de desig i d’emoció.

Bri a bri,
tija a tija
s’aixeca tímidament
des de la humida terra
un sentiment desconegut
que aixeca la mirada al cel,
amb ulls de primavera.

Damunt la terra fresca
escampa somriures,
penja petons
que el vent s’endu i
acarona tresors ocults.

Secretament,
s’alimenta de petons
que saben a mel d’abella
i a llet d’ovella.

Mira’m. Sóc una petita herba,
que creix en silenci
entre les branques del gran arbre.
Observa com tremolen
les fulles escampades
que neixen de l’impuls
d’aquest paisatge incert.