FEBRER

Cupido llança fletxes
enverinades de passió
al cor dels enamorats.

Les mans amants s’estrenyen,
els ulls il·lusionats es miren,
els cossos tremolosos s’acaloren
i els enamorats deixen de pregar al Sant.

Vestits de vermell i agafats del braç,
els enamorats surten de passeig.
El bateig dels seus cors lligats
va teixint la tela de sa història.

Arribarà un altre 14 de febrer,
i els amants al costat de la foguera
amb els cabells de cendra,
les mans plegades,
la mirada ennuvolada,
els cossos espatllats
celebraran junts la fletxa de l’amor.


Badalona, 15 de febrer de 2011

DAMUNT EL MEU PIT

Damunt el meu pit,
descansen silencioses i quites,
les paraules.
Els versos lleugers
bategen al ritme del cor.
Tanco els ulls
i deixo que la sang
impregni de vermell
el desig que habita aquest cos.

Dins el meu pit
dorm la imatge de tu,
que encara recordo,
replegada, amagada,
entre plecs ventriculars.

Contraccions i bateigs
en el riu desbordat de la vida.
No sentiré altra vegada
el pes dels teus llavis,
el teu cos estrenyent el meu,
no tornarem a creuar el mateix riu
a besar els mateixos llavis
a escriure les mateixes paraules
a veure les mateixes coses
no tornarem a creuar el mateix riu.

Damunt el meu pit
dormiran els mateixos somnis.


Badalona, 9 de febrer de 2011

PAISATGE INCERT

El verd dels camps
sembra aquest instant
d’arrels encobertes
de desig i d’emoció.

Bri a bri,
tija a tija
s’aixeca tímidament
des de la humida terra
un sentiment desconegut
que aixeca la mirada al cel,
amb ulls de primavera.

Damunt la terra fresca
escampa somriures,
penja petons
que el vent s’endu i
acarona tresors ocults.

Secretament,
s’alimenta de petons
que saben a mel d’abella
i a llet d’ovella.

Mira’m. Sóc una petita herba,
que creix en silenci
entre les branques del gran arbre.
Observa com tremolen
les fulles escampades
que neixen de l’impuls
d’aquest paisatge incert.