SEGON POEMA D'OCTUBRE

Quan aparegui la lluna
i comenci la intimitat de la nit
ressorgirà el moment màgic
que em parli de tu.
Al cor canta un ocell desconegut.
El sistema circulatori del cor
bombeja totes les arteries.
Un àngel dorm,
I la fragilitat de les ales
acarona la fredor d’un somni blau.
Les nits d’octubre,
transformen el paisatge nocturn
amb mirades innocents que em parlen de tu.

PRIMER POEMA D'OCTUBRE

Quan arribi octubre,
obriré la finestra tancada,
deixaré escapar un sospir,
i miraré la llum encegadora
de la lluna plena.
Recordaré la tebior de la pell
en aquelles hores incertes
despullades de temps i de sons;
com sonava la vella cançó
amb veu de nostàlgia idealitzada.
Els gots plens de petons i carícies
i la veritat dels sentiments
vessant des de la profunditat
de les nostres boques enamorades.
Vics la tardor
dels nous dies,
amb la presència intacta
d’aquell antic passat.