SENSE TU

Em recordo
de tu,
i no en tinc prou
amb els teus ulls,
amb la teva veu.
Em sedueix
aquest joc de paraules
vives,
inquietes,
juganeres.
Recordo el teu somriure
i, desitjo,
tornar a veure’t
amb l’alegria neguitosa
de la primera trobada
de la primera paraula viva.

ALTA TEMPERATURA

Amb els dits
recorro la teva cara
toco les teves galtes
i rellisco pels teus llavis.

Em cremen els dits,
el teu contacte és foc ardent.
Alta temperatura,
que apuja el meu cos,
de batecs i esgarrifances.

És el llenguatge secret
del contacte i de l’amor.
Darrera l’obscuritat de l’habitació
parla la nuesa de cossos entrellaçats.

SÓC DONA

Sóc dona

Sóc un gra de sorra
petit a l’univers.

Sóc un soroll de riu
que rellisca per l’aigua del cim.

Sóc un cant de fulles,
d’arbres enamorats.

Sóc l’ocell lleuger
que bat les ales al cel.

Sóc pit de dona
fet de terra i univers.

LA CRISI

Aquest matí d’aromàtic cafè
unes lletres congelades
inunden els ulls
amb la crisi monetària.

Diuen els diaris
Quan durarà la crisi?
Haurem d’estalviar?

Diuen els diaris,
els petits grans estalvis;
el finançament dels contractes;
els nous convenis;
la baixada de les cotitzacions.

Noticies narrades
en pàgines senars.