L'ESPECTADOR

L’espectador escolta les paraules del ple,
les persegueix més enllà de les parets.
I escolta veus de dretes, nacionalistes, i esquerranes
i escolta les retallades del pressupost
i els crits dels manifestants
i el silenci de les dones
i el fragor de la denúncia dels sindicats
i els passos silenciosos de l’ordenança
i les gotes d’aigua enfonsades en el got.
Paraules i diàlegs emmascarats.
Remors i consignes
de prop i de lluny.
I l’espectador
percep el plor sord de la insolidaritat,
i la impotència dels desprotegits.
Simfonia desajustada
d’herois i d’enemics.

POEMA D'HIVERN

L’aigua mulla els carrers
la ciutat
la finestra
el desamor
l’amor.

En l’habitació de les paraules
la companyia d’un llibre;
les fulles obertes tremolen de fred,
i la voluntat d’escriure en la nit
segueix el fil d’un poema d’hivern.

De les pàgines gèlides
salten lletres impregnades
de romanços i d’aventures,
tímides o orgulloses,
rodones o allargades,
valeroses o covardes,
fogoses o fredes,
dèbils o fortes.
Soledat d’una història sense fi.

Afora el carrer
mullat per la pluja
forma bassols
amb la plor
de les paraules no pronunciades.


Badalona, 28 de febrer de 2012

L'HORA DE L'ÀNGELUS

S’acomiada a les dues,
amb passos desgastats de joventut.
La porta es tanca
i pel pany es cola sigil•lós
un color.

El color de la nítida camisa,
del blau immaculat de les ales
que arrosseguen móns de ficció.
Ales literàries de pensament i de creació.

En el silenci de la sala
m’acompanya la creació,
i pinto el seu somriure esquerrà
d’ideologia i de solidaritat.

En aquesta hora tranquil•la
m’atreveixo a inventar.
A un home amb mirada ampla,
ple de coneixements entelats
que sap tractar les idees
amb la força de la llibertat.

Estic sola. Miro la finestra
amb aire despistat
i presento al costat de la taula
un àngel alat.

És l’hora de l’àngelus: les dues de la tarda.



Badalona, 24 de febrer de 2012

SR. "X"

Sr. “X” bon dia,
i Badalona al fons, davant el mar
altives les palmeres de la Rambla
amb la llum amagada d’un sol afligit.

Bona tarda Sr. “X”.
Passejaré pels carrers de la ciutat,
amigables com a la meva joventut.
Miraré els llocs del passat
i evocaré alguna que altra imatge
de desitjos deshonests.

Tornaré als racons de nit
i sentiré la velocitat del temps passar.

Bona nit Sr. “X”.
Tanco els ulls.
Recordo que un dia li vaig dir,
que em costaven els acomiadaments.
Noble sentiment.
Eren dos desconeguts apropant-se
des del distanciament,
des del desconeixement,
esquena amb esquena,
paraula amb paraula.

I Badalona al fons, davant el mar.

Badalona, 24 de febrer de 2012

LA SOLEDAT

La soledat,

La soledat ha vingut al meu encontre
per quedar-se
per acompanyar-me
en el transcórrer de la vida.
Els paisatges d’avui
no són els mateixos que ahir,
les veus del passat
han canviat el seu llenguatge.
I els somriures compartits
s’han fos en vil metall.
Res perdura per sempre,
no importa si has estimat poc o molt;
els lligams trencats s’esvaeixen per l’aire.
La soledat fidel guardiana de la memòria
tanca fotografies del record en la caixa del no res.

Badalona, 24 de febrer de 2012