MÓN I COR

Obro la finestra.
Escolto,
el món està ple de sorolls.

Tanco la finestra.
Escolto,
el cor està ple de remors.

El món,
enfora.
El cor,
endins.

Crida el món,
parla el cor,
mentre els límits de la realitat
es desdibuixen
en un paisatge imaginari.

ESCRIURÉ UN POEMA

Sóc un fill delicat,
la lletra girada que escriu el teu nom,
la gota de pluja,
el gra de sorra,
la melodia que t’agrada,
l’impuls inesperat,
el cap que inventa,
la mà que acarona,
quan obres un llibre
entre les teves mans.
Sóc la imaginació, l’aventura,
el quadre que mires,
la darrera nota musical,
una estrella a la nit.
Sóc la paraula, l’instant,
el tren aturat,
el fum d’un cigarret,
un gelat fos,
tot allò que guarda un somni,
un únic nom,
una única paraula.