ULLS DE PRIMAVERA

Un bocí de primavera
un camí per investigar una mirada,
la d’un ulls,
negres, negres, negres.

El temps es presenta com un amic allunyat
però en el dessabor de la quotidianitat
la presencia, constant del sol, m’avisa de tu.
Rei, rei, rei.

Avui primavera sento el perill de l’estiu
la llum dels raigs de sol,
la calor ofegant
que xopa la finestra de les veus enlairades,
que amb la seva musicalitat
cala sobre els ulls puixants i alegres de la primavera.

LA GRUTA FOSCA

Em llepes els llavis
amb la teva llengua de foc,
un esgarrifament neuronal
passeja pel meu cos despullat.

Pirata sense món
enxarxa les teves mans
entre els meus cabells despintats,
i mossega el meu cos
amb l’instint ferotge dels taurons.

Fiqués les teves mans
dins la meva intimitat
despertant els sentits adormits,
il·luminant el camí de la gruta.

Pirata sense nom
submergeix-te en aquest oceà
d’aigües embravides.
Llança l’arpó de la vida
penetrant de llum,
la foscor de la mort.

L'ALCOVA SECRETA

Esgarrapes la meva pell
deixant empremtes de record.
El cos tremola sencer
des de la terra al cel.
La meva intimitat s’omple
de carícies i plaer,
i l’alcova dels somnis
acull el rumor de l’amor secret.
Esgarrapes la meva pell
deixant mossegades de tu,
plaer suculent
de vida i de mort.
Tanco amb claus impossibles
el gaudiment secret
d’un amor fet de paraula i de temps.

BADALONA CAMINA

Construint el camí de les esteles
torno a la ciutat.

Obro la finestra.
La ciutat té el seu propi batejar i és blau.

És una ciutat que creix entre palmeres,
contemplant el mediterrani a la vora,
calmant ones embravides
i mirant el tren passar.

Bordejant barris i camins,
camina de mica en mica
per on passegen els ancians,
una mica més de presa
per on els joves se seuen a amar
pels parcs de rialles i plors de petits i infants.

Una ciutat plena de vent i de brisa
de maragda i de mar.

EL PEIX DE L'AMOR

En la piscina del meu cor
el teu record flota
dins l’aigua tranquil·la;
ombra blava enlairada,
sota el trampolí de la lluna nova.

Nedes entre els meus somnis
de braça, d’esquena i de papallona.
Deixant xopats els records
de la meva memòria.

Peix d’escames brillants,
animal aquàtic i silenciós,
escolto la teva boca
respirant paraules mullades.

Nit d’estiu,
enllumenada per la lluna nova,
nedo entre aigües imaginàries,
sentint el fred de les escames
esmunyint-se pels plecs de la meva pell.

ULLS DE FOC

ULLS DE FOC

Fa temps que visc en una realitat virtual.
Una realitat virtual encesa pel
somriure d’un àngel.
És el pensament d’un home que
recordo des de la distància.
En secret porto el seu alè
d’una punta del dia fins el final de la nit.
En el meu record estan impresos els
ulls de foc que van cremar la meva ànima.
Ningú sap que ell alimenta
la meva foguera literària.

Tot per ell...