PARAULES VIATGERES

Si les paraules surten de l’ordinador,
si són capaces de saltar barreres,
si són capaces nedar l’Atlàntic,
deixa que entrin mullades,
per la teva finestra,
- paraules de vida,
paraules de mar,
paraules d’amor-
Deixa que s’eixuguin amb calor,
que descansin relaxades al teu far,
que dormin abrigades al teu llit
i deixa que no defalleixin
d’aquest viatge esgotador.

ÀNGEL DE DIA, ÀNGEL DE NIT

Àngel de dia, Àngel de nit,
fes que miri el meu rostre
aquell que no va voler contemplar.

Que els seus ulls negres
em cerquin entre les bombetes
per darrera les palmeres.

Que vingui en silenci
abans que el sol il·lumini la carpa.

Si vol amagar-se,
fes que la lluna li cobra de nit
i passi desapercebut
entre la pell de la gent.

Si vol apropar-se
fes que la lluna li cobra de dia
i lluï clar
entre la pell de la gent.

Àngel de dia, Àngel de nit
fes que soni la música,
que ballin totes les fantasies
i que duri la màgia a la carpa
dels somnis celestials.

EL FAR

Perdóname por ir así
Buscándote tan torpemente...
Pedro Salinas

El far

Des d’un far, miro el mar
i la penombra de la seva foscor,
nostàlgia de tu.
Mar dels meus ulls
full en blanc d’una nit tancada

En altra ciutat
viu la seva mirada, el seu silenci,
a vegades veu escrita
a vegades veu callada.

MIL MANERES D'ESTIMAR

Mil maneres d’estimar

Invento paraules de mil maneres,
del dret o del revés
encadenades o separades
poètiques o abstractes
lineals o embolicades.
Paraules senzilles i tendres
com diu una cançó.

Des de l’incertesa i la soledat
escric paraules de mil maneres,
al transcurs d’un temps passat
que amb desobediència van creant
la imatge d’un déu omnipotent
que viu darrera aquest mirall trencat.

Invento paraules de mil maneres.

ELS TEUS ULLS, LA TEVA VEU

Els teus ulls, la teva veu

Vaig creure que eren els teus ulls,
petits, riallers i juganers
els que s’amagaven darrera la palmera
protegits per la foscor de la nit.

Els teus ulls
llum d’un far distant.
La teva veu
ona de mar serè.

Els teus ulls com la teva veu
invisibles o abrigats
a cada moment, a cada instant,
mai s’apropen,
sempre són distancia,
mai s’escolta
sempre és silenci.

Vaig creure que era la teva veu
melodiosa, seductora i real.

TOT ÉS ARA RECORD

Tot és ara record.

Camino i cerco
el teu rostre entre la gent,
mentre faig camí
el camí que només amb tu puc recórrer,
que amb tu només
es passeig i companyia
i és presència constant al costat del meu record.

Li pregunto
a la meva ombra on buscar-te.

Camino decidida pels carrers
esperant trobar l’ombra de les teves paraules.

Tot és ara record.