LA PARAULA VIVA

Aquesta paraula.

Aquesta paraula està viva.

Té ulls.

Té boca.

Invisibles ulls, que sense veure’ls, et miren.

Invisibles llavis, que sense veure’ls, et parlen.

Llegeixes paraules que acaronen un nom.

Aquesta paraula està viva,

vol trobar-te en qualsevol cantonada;

ficar-se a casa teva o potser a la teva ànima;

tafanejar per les teves interioritats,

de emocions i pensaments;

provocar-te sentiments i forfollar al teu cor:

Ja arriba, ja arriba!

Una altra paraula.

DONA LLIURE

DONA LLIURE,

Dones alçades
lluïu al sol i a la lluna.
Dones treballadores, dones conqueridores.

Dona
en lluita.

Dona
en pau.

Dones d'una ciutat humana i viva

Veniu,
acompanyades per un pensament clar,
font enriquidora de la vostra llibertat.

LA RECERCA

E
El full, el llapis, la paraula
on la lletra es fa traç,
imperible, escrita amb tinta blava,
verbalitzada després en la lectura,
volant,
com els coloms d'un festí diürn
com l'avió que aixeca el vol.
Les lletres repetides mussiten i parlen
surten sempre del seu refugi
de la línia que el paper traça silenciosament.
I aquestes lletres cerquen un únic horitzó:
un després darrera els passos d'un àngel.