PASSEN ELS DIES

Un darrera l’altre

passen els dies de la vida.

Passen els dies d’hivern, passen,

i arriben els dies d’estiu.

Ens despullen d’abrics i pertinences,

d’eines, mòbils i ordinadors,

i deixen que una nova pell

pinzellada pel sol i

acaronada per la brisa de mar

tapi el nostre cos de totes les temences.

Caminarem per muntanyes o valls,

nedarem en llacs, piscines o mar,

llegirem revistes o novel•les

i inventarem poemes nous.

És l’hora de l’estiu i les vacances,

de la migdiada i dels somnis,

de vells i de nous amors

d’aventures i d’excursions.

És l’estiu amb els seus raigs de sol

menjant insistent la platja

dels meus dies de relaxació.

És l’estiu amb el seu llarg vestit de mar,

mullant-me el nom, els pensaments i les paraules.

És l’estiu salat, calent i viu,

omplint-se d’escuma blanca i transparent,

i planejant castells de sorra durada.

Un darrera l’altre

passen els dies de la vida.

Passen els dies d’estiu, passen,

i arriben els dies de tardor.


Badalona, 31 de juliol de 2012