29.3.17

DEL CIELO A LA TIERRA, DE LA TIERRA AL CIELO

Desde el cielo a la tierra
o desde la tierra al cielo,

Una amable
una triste
pequeña nube
Entre cielos tristes
la lluvia,
resbalando por los tejados
humedeciendo las calles
y en las aceras
los niños saltando charcos,
y en el charco una lágrima
una pequeña nostalgia.
Las ocho.
He vuelto,
hacía tiempo que no regresaba
entre dos nubes, desde el cielo.
Sé que volveré a verte
seguro, seguro, no lo sé
pero tampoco quiero saberlo
sentiría una tristeza azul
muy honda, muy jonda,
No, no quiero saberlo.
ahora que estoy más triste que nunca
ahora que no digo nada
y vuelo más que nunca
veo señales todas ellas de ti.
Yo sé que he de volverte a ver
y sino lo pienso
me entristezco.
Un día cualquiera bajo a la tierra
y miro los rincones, los bares,
las calles, los coches,
los balcones, los trenes y
busco al chico del traje,
al de la camiseta de vaca
en su secreto disfraz
en su piel callada.
Calculo la distancia
desde el cielo a la tierra
y en ese trayecto
te buscaré, te pensaré, te escribiré,
porque sé
que siempre
te volveré a ver,
desde la tierra al cielo,
desde el cielo a la tierra..

@paraulesambaroma

Badalona, 29 de marzo de 2017

AROMA


Oloro a tu.
I la nit s’escapa per la pàgina 47.
Surto de l’habitació i em preparo un cafè somnàmbul.
Fujo en un tren que em porta a les estels.
Ahir em vas dir tantes coses, que encara em poso vermella.
Voldria creuar límits. Sento fiblades al meu estómac, quina por!
Miro el rellotge i manquen seixanta nou minuts per les quatre.
Obro la finestra i sento la flaire del llessamí pujant pel fanal.
L’aroma de la nit es una manera bella de recordar-te.
T’oloro.
  

Badalona, 29 de març de 2017

13.3.17

EL CONTE

Vols que et conti un conte?
Per què poses aquesta cara de fàstic?
No vols un conte d’herois i heroïnes
de dimonis i d’àngels
de llops i de fades;
els anys t’han canviat en un home vell
i això explica aquesta cara de ressentiment.
Mira’t al mirall
has matat al nen
i somniar se’t fa difícil.
Has perdut  pes i tots els somriures
i no ets capaç d’aixecar els peus del terra.
Vius en terra estèril,
desert de paraules mortes,
t’ha convertit en un home gran que no vola.
Et mentiria, si negués que no vinc a salvar-te,
a parlar amb tu, a explicar-te un conte
i a escriure’t un poema.
Vols que et conti el conte dels núvols titellaires?

@paraulesambaroma

Badalona, 13 de març de 2017 



Estadisticas web contador de visitas
contador de visitas