AMIC DE FANTASIES

Hi ha un home
a un lloc de la vida,
que omple els ulls
de llum i fantasia.

Amic de fantasies,
nostàlgia de somriures i d’alegries,
et diré, que amb tu,
la inspiració apareix cada dia.

Rescato de la memòria,
la força de la mirada
que em salva de tanta algaravia;
el so de la veu,
que no és la d’aquests ni la dels altres,
que és la veu d’un home
que escolto des d’aquesta llunyania.

Temps a somniar
que invento des d’aquí,
des d’aquest mirall fràgil,
que em permet superar
les absències obligades.

Immersa en aquesta il•lusió
trobo petjades gramaticals
que m’encisen i m’animen
a continuar cercant
els versos del meu amic de fantasies.

Badalona, 28 de febrer de 2013

CAFÈ

Només tinc un paper.
La tinta. Les lletres.
Llegeixo dins les pàgines blanques
el teu nom.

Només tinc els records.
Les imatges. La memòria.
Escric sola a l’habitació del fred,
ningú ho sap.

Només em queda la paraula.
La ficció. La realitat.
Escric. Escric poemes
per a tu, amic de cafès i fantasies.


Badalona, 27 febrer de 2013