EL TEU NOM

He escrit tantes vegades el teu nom
que s’ha fet gran com un bola de neu.
S’ha convertit en un nom significatiu,
bonic, màgic i poderós.
És un nom rodó
com una pompa de sabó.
És un nom blau
com el mar que bressola el vaixell.
És un nom celestial
com els àngels que habiten el cel.
El teu nom s’ha convertit en un talismà
i al pronunciar-lo sento goigs de felicitat.

T’has preguntat alguna vegada
amb quants petons he cridat el teu nom?

Badalona, 24 de setembre de 2010

AIGUA DE MAR, AIGUA D'AMOR

Obro la porta,
i un riu de desig
surt al teu encontre.
Aigua de mar, aigua d’amor.

Tanquem la porta
tu i jo, sols, nosaltres.
Ningú ens mira;
descordem el cos dels seus lligams.
Allò prohibit desapareix.
Aigua de mar, aigua d’amor.

La passió ens atrapa
en una efímera felicitat.
Gaudeixo, gaudim.
No puc callar i crit,
és un so alt de plaer.

Un riu descendeix pel meu cos,
escampat entre muntanyes i valls.
El riu es transforma en mar.
Aigua de mar, aigua d’amor.

Badalona, 22 de setembre de 2010

PETITA FELICITAT QUOTIDIANA

Petita felicitat quotidiana
que passes tan desapercebuda;
avui et rescato dels teus silencis diaris
que acompanyen la meva existència.
I crido en alt la senzillesa dels teus fets:
mentre observo el primer raig de sol,
mentre m’aixeco del llit i el cos em respon,
mentre pren el primer cafè del dia,
mentre miro com dormen els nens abans d’anar a escola,
mentre reg les flors a la terrassa,
mentre miro la vellesa visible dels pares
mentre sento com l’harmonia em cobreix de tranquil·litat.
Moments amb ànima
que passen ràpids com l’aigua d’un riu.
Moment de vida
que criden ser alliberats del seu anonimat.
Petita felicitat quotidiana,
plena de possibilitats infinites
continua delectant-me amb els teus sabors.

Badalona, 21 de setembre de 2010

PARAULES VERMELLES

Tinc una bomba
sota la pell.
Un òrgan que bateja
amb el contacte secret
dels teus dits.
Vermella sang
que corre entre venes i arteries,
que respira entre petons i poemes.
Quan el cor vulgui
posar entre els meus ulls
la veritat del seu sentir
els trobarà oberts.
Quan el cor vulgui
posar entre les meves mans
la veritat del seu bateig
les trobarà obertes.
Tinc un cor
sota la pell.
Un òrgan que respira
amb el so remot
de vermelles paraules.

Badalona, 20 de setembre de 2010

EL SILENCI D'UN VERS

Paraules que no poden ser pronunciades
viuen entre les línies d’un vers escrit.
Fulls aplegats
sota l’obscuritat
d’un vell calaix.
Secrets d’un temps passat
omplen la llibreta tancada.
Voldria treure un poema
que em parli de tu
i tornar a mirar
tots els record que guardo de tu.
Si obro el calaix
una força poderosa
em segrestarà de la realitat
i em traslladarà a un món tridimensional
on no hi haurà distàncies,
on no hi haurà oblits,
on no hi haurà passat, present ni futur,
només el desig nu i transparent
que hi viu en el silenci
d’un vers no pronunciat.

Badalona, 16 de setembre de 2010

L'AMAGATALL D'UN SOMRIURE

Hi ha somriures entremaliats que inspiren,
posen ales a la imaginació,
i creen jocs divertits.

Juguen a inventar paraules,
a creuar noms oposats,
a amagar oracions negatives
a trobar oracions significatives.

Juguen i juguen
sense cansar-se
de dia i de nit
l’entranyable joc
de l’amagatall.

Davant la pantalla
hi ha algú que aixeca els ulls
per trobar entre les fosques
la llum que descobreix
les endevinalles d’un somriure encisador.

Badalona, 15 de setembre de 2010

PARAULES AGITADES

Entre les mans
estrenyo una carta.
Les paraules criden espantades,
es barregen unes amb altres;
cauen, es mouen de lloc,
i les oracions sacsejades,
lliguen diferents significats.
Bones paraules
per una carta que no té direcció,
sentiments doblegats
sota l’impuls emocional de la mà.
Carta sense destí
escrita amb paraules agitades,
que brollen del record
d’una memòria encantada.
Mentre miro la carta,
recordo la història: l’àngel blau.
L’àngel tret de la fantasia
que viu en una ciutat creada
per belles paraules alades.

Badalona, 14 setembre de 2010

11 setembre / Diada Nacional de Catalunya


CATALUNYA,

Oneja la senyera
groga i vermella
del meu cor.
Ella és l’abric simbòlic
de la meva identitat catalana.
Catalunya una nació,
de dones i d’homes,
d’endins i d’enfora,
d’arrels solidàries,
de projectes compartits,
de mans esteses,
de forts lligams,
que vivim en terra de llibertat.
Catalunya,
un poble,
una nació.
Catalunya,
la veu d’un sentiment col·lectiu,
defensora del seu passat
conqueridora del seu futur.
Catalunya terra
de justícia i de treball.

Badalona, 9 de setembre de 2010