AMISTAT LITERARIA

L'AMOR ESCRIT

És l’amor el que escriu:
em demana no interrompre la seva inspiració,
la mateixa que s’expressa en aquest full,
la mateixa que ordena el pensament,
la que apareix en hores baixes,
en el silenci,
en la nit.

És un amor que camina a poc a poc,
sense saber el final de la seva trajectòria,
coneixent només un començament inesperat
amb el record primer
amb els ulls de la sorpresa
amb l’alegria i el somriure d’una trobada
que ell va transmutant en alquímia apassionada.

I el pensament, entusiasta confident,
entrellaça des del silenci
lletres i paraules,
signes i mots.
I agafa el seu llapis i escriu
a l’incessant devenir de la vida.

Surten ara les paraules. Les seves lletres
que enreden i parlen:
concretes i palpables
que miren i escolten:
atentes i discretes.
Quanta màgia
neix d’una creació literària.


Badalona, 17 d’abril de 2008

ESCOLTAR LA TEVA VEU

Em va semblar
que era la teva veu,
enèrgica i poderosa,
i em vaig girar:
estava darrera meu,
enredada amb la meva ombra.

La teva veu conversa,
enmig de tots els silencis:
la teva veu i la meva ombra
caminen juntes.

Escolto la teva veu
en les coses petites,
en els detalls diaris,
en la paraula inventada,
en la mudesa desitjada.

Imagino la teva veu en la lletra petita,
de la novel·la més premiada
o més llegida:
una lectura atenta
de la teva veu en la meva mirada.


Badalona, 14 d’abril de 2008

LA TEVA PRESÈNCIA DINS L'ORDINADOR

Si obro l’ordinador,
em sorprèn,
(de manera casual i divertida)
un record i una imatge.

Amb la paraula inventada,
dedicaré temps per distribuir-lo
com un llibre dins la prestatgeria:
que aquest temps atresorat sigui generós,
que busqui el passar dels anys,
que conservi el somriure de la primavera,
i escrigui amb iniciativa pròpia,
la història nascuda
aquella tarda de juny.

En què gran cor
trobaré paraules amables, lletres encisadores,
frases que retardin el temps.
En què ordinador, s’admetran
paraules plenes d’història i memòria?

Què missatge portarà
les paraules d’un somni imaginat?

Des de la pantalla parlem.
No importen les dubtes ni el temps.
Tan sols la presència del meu àngel,
d’uns ulls i d’uns llavis que criden
la paraula “amistat”

ÀNGEL

Ei! Àngel,
estimat amic meu
conserva les velles cartes,
i ven a llegir aquests nous pensaments.
Infla les veles i navega per aquest conte
nascut entre la dubte i la creença,
obre aquesta finestra blava
per veure el teu nom
penjat d’un núvol despert;
esbrina els missatges amagats en les paraules
i mira com apareix un somriure
dels meus llavis tendres i vius,
aquí on s’amaga aquell petó clandestí
que guardaré per tota l’eternitat.

L'ÀNGEL DORMIT

L’àngel ha despertat en un núvol,
sorgit de la tempestat.
Blau és el seu resguard en el cel,
i blanques les seves ales
lleugeres en llibertat.

Les paraules encisen a l’àngel nou,
la seva alegria s’expandeix
en moltes xarxes:
joc, misteri, invisibilitat.

Ulls fets d’or,
per veure si algú escriu
relats de mags en un conte,
per veure algú inventar una lluna
que salvi de tots els dubtes,
i desitjar que el sol aparegui
al cel de l'àngel dormit.

EL BLAU DEL BUIT

L’àngel desaparegut, la dona abatuda,
el peix nedant en l’atlàntic
en la profunditat d’un vaixell de pirates.

Sempre ressalta una palmera solitària,
una senyal permanent davant l’amo
creador d’un ball d’hivern i d’estiu.
de tardor i primavera.

Escriu una jove bruixa,
mira en una pantalla,
un res blau, el blau del buit,
i és aquesta mirada en el temps
dens i pausat,
la mirada d'un record.