ÀNGEL

Ei! Àngel,
estimat amic meu
conserva les velles cartes,
i ven a llegir aquests nous pensaments.
Infla les veles i navega per aquest conte
nascut entre la dubte i la creença,
obre aquesta finestra blava
per veure el teu nom
penjat d’un núvol despert;
esbrina els missatges amagats en les paraules
i mira com apareix un somriure
dels meus llavis tendres i vius,
aquí on s’amaga aquell petó clandestí
que guardaré per tota l’eternitat.