LA TEVA PRESÈNCIA DINS L'ORDINADOR

Si obro l’ordinador,
em sorprèn,
(de manera casual i divertida)
un record i una imatge.

Amb la paraula inventada,
dedicaré temps per distribuir-lo
com un llibre dins la prestatgeria:
que aquest temps atresorat sigui generós,
que busqui el passar dels anys,
que conservi el somriure de la primavera,
i escrigui amb iniciativa pròpia,
la història nascuda
aquella tarda de juny.

En què gran cor
trobaré paraules amables, lletres encisadores,
frases que retardin el temps.
En què ordinador, s’admetran
paraules plenes d’història i memòria?

Què missatge portarà
les paraules d’un somni imaginat?

Des de la pantalla parlem.
No importen les dubtes ni el temps.
Tan sols la presència del meu àngel,
d’uns ulls i d’uns llavis que criden
la paraula “amistat”