LA MELODIA DELS PLANETES

La sala plena d’amics,
per escoltar amb interès
el barri dels planetes,
l’espectacle d’un univers.

Melodia i sentiment
es fusionen a la dansa
de l’univers infinit.

Els cossos celestials es presenten
vestits de gala i d’efusió,
com a cantadors del cel: mercuri i venus
a les palmes: terra i mart
com a balladors: júpiter i saturn
acompanyen a la guitarra
urà i plutó.

Les mans ferms i suaus
d’en José Maria Parra
acaronen la guitarra
i el cor dels presents
es commou ple d’emoció.

Art, cultura i flamenc
transiten pel firmament.
Una nit plena i intensa
orquestrada pels planetes del cel.
El cant, les mans i el flamenc
units per l’armoria de l’art i la creació.

Silenci i expectació.

Un home i una guitarra
sentits i sentiments
amb veu d’eternitat,
llançats des de la terra al cel
des del cel a la terra
projectant sa llum estel·lar.

L’art del flamenc
creat per la màgia
d’un creador: Jose M. Parra.
Una guitarra viva,
un so enriquidor
per un món millor .

Badalona, 23 de novembre de 2010

BOGERIA SILENCIOSA

No parlen.
Es miren.
Els ulls quiets.
Un silenci fugaç
es creua entre les mirades.
Camí incert i fosc
de paraules no pronunciades.
De sobte,
el silenci s’omple
de verb i de carn,
de pell i de sentiment.
Folls de passió,
amb els ulls ardents de foc
i les mans plenes d’apetit,
els amants se cerquen entre la gent.
Silenci.
Al voltant ningú percep
la bogeria silenciosa
que acull encantada
la joia secreta
dels joves amants.

EL CARAMEL VERMELL

Un cor vermell de caramel
té entre els dents
el mateix efecte sensorial
que el carmí esmunyint-se en els llavis d’una jove.
En la boca, la dolça matèria
tinta de vermell tot el paladar;
lentament els llavis s’obren
i una aroma de fresa i de rosa
s’allibera de la boca.
Menjo una llaminadura vermella
amb forma de cor.
Ara que tu no estàs
m’abandono al teu record,
passió terrenal!
Menjant el caramel penso
en la teva boca
en els teus llavis.
Penso en mossegades
d’hivern i de primavera
d’estiu i de tardor.
Penso en els menjars ardents i suculents
que erotitzaven el teu cos.
El caramel es desfà en la boca
com el record es dissol en el cap.
Riu dolç de vida i d’amor.

GRAPAT DE PARAULES

Un dia més,
em submergeixo en la irrealitat
pas a pas.
Segons, minuts, hores.

Un dia més,
em recreo cercant-te en el mirall
poc a poc.
Segons, minuts, hores.

Un dia més,
de mica en mica
recullo un grapat de paraules.
Segons, minuts, hores.

Dia d’enyorança.
L’existència del teu record vola en l’aire.
Les imatges, els seus efectes i
les seves persistències.
El constant oronejar d’un àngel blau.

Àngel. Àngel blau.
Et dono la meva paraula,
encara que passi el temps
dins el meu món imaginari
sempre et recordaré.