ALES DE PAPALLONA

Sento créixer les ales de papallona

i començo a volar.

Volo pel firmament estelat

i pinto cors enlairats

per a què quan tu mires

vegis el meu univers estimat.

Seduiré a sant Pere

de llargs cabells blancs

amb somriures endolcits,

i amb històries encantades.

Pintaré de bon matí,

el teu nom

en cada núvol,

en cada gota de pluja

i deixaré caure trossets

d’esteles brillants

pel camí dels desigs despitats.

Quan marxi el sol,

ordiré un encantament

i bressolaré les ales

dins dels teus somnis de nit.



Badalona, 25 de maig de 2012

ESPELMA DE LLUM

L’espelma balla

al compàs de la música

com si fos mocador

agitat al vent.

I en la llum de l’espelma

el reflex d’una mirada.

Voldria atrapar la llum.

Voldria atrapar la mirada.

Espelma. Llum. Foc.

Ulls negres parpellejant un record.

Em converteixo en dona de foc

i en aquesta falguera

salten espurnes encantades.

Sento calor,

i de sobte resto alliberada

de tots els dubtes i pors

de tots els secrets i prohibicions.

Entre les cendres

s’aixeca l’home de foc

escultural i titànic;

amb ulls incendiats

de llarga mirada.

Ens encerclen,

cremant-nos,

un home i una dona

dins l’espelma de llum.


Badalona, 21 de maig de 2012











EL PLAER DE L'ABSÈNCIA

El plaer de l’absència,


Plou a bots i barrals en el meu cor

gotes de nostàlgia.

Tinc l’absència creuada en el cos

creixent entre els pulmons

amagant-se en les arteries

estenent-se per l’estómac

baixant com riu acabalat

que va ofegant braços i cames.


Silenciosa camino

per la cantonada d’aquest sentir

en un matí de primavera

en què res és ho mateix.


No sóc la mateixa

que creua la porta,

darrera una altra història,

la gent, la llum, els objectes,

el so de les paraules,

una estranya comèdia.


Els objectes inanimats encara

porten impreses la teva memòria

la data del teu aniversari,

les benvingudes càlides

les bromes discontinues

la lleialtat dels teus actes.


Abans. Quan respirava

quan la teva veu obria portes

tot se cobria amb el teu alè.

I sense adonar-me

anava aspirant aquell fum invisible

que enriquia el meu enteniment.


Ara. Em delecto en el plaer del nores

en la imaginació que inventa i que construeix

l’existència de portes ocultes.


Badalona, 18 de maig de 2012

TU SILENCIO

Entre tú y yo,

hay muchos silencios.

Silencio de belleza,

Silencio de verdad,

Silencio de bondad.

Un silencio que suena,

más allá de una pagina en blanco

más allá de una ventana virtual.

Quizás por eso

me gusta este silencio especial.

El silencio que nace

de un hombre,

que atesora con humilde insistencia

la realidad que la vida,

le regala

día a día.



Badalona, 14 de maig de 2012

BELLEZA HUÍA

No devoró belleza

y su alma se consumió,

convirtiéndose en negra ceniza.

En ceniza que el viento

arrastró a ningún lugar,

dejando una estela

de negrura indiferente

y cuando aquellos que lo conocieron

mencionaban bajito su nombre

belleza huía,

temerosa de se ser devorada por la indiferencia i la fealdad.



Badalona, 14 de maig de 2012

EL SILENCI

Ets el silenci

que mira
amb els ulls tancats.

Ets el silenci
que traspassa
la llum.

Ets el silenci
que explica
aquesta poesia.

Ets el meu silenci.

Sóc el silenci
que mira
amb ulls oberts.

Sóc el silenci
que es queda
enlluernat a la nit.

Sóc el silenci
que escriu
aquest poema.

Sóc el teu silenci.

Leer más »

L'HOME, L'HEROI

No sap en què moment

es va produir

la transformació

d’home a heroi.

Només sap

que quan apareix

les paraules s’amunteguen

als seus llavis,

i el pensament

es converteix en melodia,

i els mots

volen del paper

com si fossin papallones

cercant la mà

on aturar-se

i transformar-se

en l’alquímia poètica

d’un mirall encantat.

I de sobte, ho veu

l’home, l’heroi,

caminant pel camí,

envoltat de papallones

de mil i un colors

resplendent

més que un sol

coneixedor del seu destí.



Badalona, 2 de maig de 2012