ESPELMA DE LLUM

L’espelma balla

al compàs de la música

com si fos mocador

agitat al vent.

I en la llum de l’espelma

el reflex d’una mirada.

Voldria atrapar la llum.

Voldria atrapar la mirada.

Espelma. Llum. Foc.

Ulls negres parpellejant un record.

Em converteixo en dona de foc

i en aquesta falguera

salten espurnes encantades.

Sento calor,

i de sobte resto alliberada

de tots els dubtes i pors

de tots els secrets i prohibicions.

Entre les cendres

s’aixeca l’home de foc

escultural i titànic;

amb ulls incendiats

de llarga mirada.

Ens encerclen,

cremant-nos,

un home i una dona

dins l’espelma de llum.


Badalona, 21 de maig de 2012