L'HOME I LA CIUTAT

El sol d’abril

reflecteix en la distància

la silueta d’un home sensible

que camina segur.

Badalona canta una cançó

bonica com la de Serrat

i es balanceja en la màgia del temps detingut.

Badalona navega

en el blau del seu mar

i es vesteix d’il•lusió marinera.

En els ulls de l’home

viu una llum que espurneja

l’esforç dels grans combats.

L’home camina,

a poc a poc,

i al seu costat

la seva ideologia esquerrana.

Badalona és una ciutat plena

de possibilitats inimaginables.

En Badalona pots sentir

com la força de les empremtes,

romanes i medievals,

t’embolica amb el vel tènue dels encantaments.

Badalona és una dama embotida de futur.

Només l’home que camina en solitari

sap que en aquesta ciutat

pot sentir el pes de la història del món.

Després,

quan la ciutat dorm

l’home mira,

la plàcida mar,

les palmeres ensopides,

el tren veloç.

I des del silenci d’una Rambla callada,

sent que cada pas conté

la grandesa del desig

de la ciutat estimada.


Badalona, 23 d’abril de 2012