LA PLUJA

Plou.
I al sentir una gota
rodolar per la pell
endevino de cop
que has marxat.
No estàs
i és la pluja
la que em fa comprendre
la teva absència i
la meva soledat.
De puntetes,
les gotes humides
es colen per tots els racons
dels meus sentiments.
Et cerco,
veig els teus ulls
escolto la teva veu,
petonejo els teus llavis,
acarono el teu cos.
I al imaginar-te
un sentiment de pau
eixuga totes les gotes de pluja.

Badalona, 30 de març de 2012