NO ESTIC BOIG

No estic boig,
no et vaig buscar i sense voler et vaig trobar
i em vaig embriagar del teu somriure,
i la data del meu calendari va canviar.

Mai hagués pensat que l’aroma
de la teva pell em fes enfollir.

No sé si van ser els teus llavis,
plens de petons imaginats
els que van omplir els dies de tu.


Digues-me que no,
que no estic boig,
si et dic que ara et penso a totes hores.

Ara només hi ha una raó
per a què el meu cor
continuï batejant quan tu no estàs.

Sense tu em sento un aventurer que no porta equipatge
perquè el meu fardatge ets tu.

No sé perquè,
ara tremolo cada vegada que et veig
i m’ofeguen les ganes de tornar a veure’t.
Que m’importa la multitud si tu no hi és!
Digues-me que no,
que no estic boig.

Badalona, 28 de març de 2012