TOT ES POT SOMNIAR

Obres els ulls serenament,
cauen les gotes a poc a poc
i un univers de possibilitats
emergeix davant la meva mirada.

I la meva mirada es torna desig.

Desig d’esperança,
impuls incontrolat,
somni nòmada,
d’una nit de neu primaveral.

Voldria besar els teus llavis,
voldria sentir el teu pols accelerat,
voldria arrencar-te el dolor,
voldria traspassar el teu cor,
i oferir-te les meves mans.

Voldria despertar la fúria dels teus instints,
com la set anhelada del desert
i embolicar-me en el laberint ocult del teu cos.

Voldria conèixer els secrets
que conviuen a la teva ànima.
I voldria treure el crit
dels homes que saben conquerir el món.
Voldria escoltar les paraules
que parlen de vida i d’honor.

Les gotes s’ha dissolt
i tot es torna clar.
Tot es pot somniar,
tot és possible.