L'HORA DE L'ÀNGELUS

S’acomiada a les dues,
amb passos desgastats de joventut.
La porta es tanca
i pel pany es cola sigil•lós
un color.

El color de la nítida camisa,
del blau immaculat de les ales
que arrosseguen móns de ficció.
Ales literàries de pensament i de creació.

En el silenci de la sala
m’acompanya la creació,
i pinto el seu somriure esquerrà
d’ideologia i de solidaritat.

En aquesta hora tranquil•la
m’atreveixo a inventar.
A un home amb mirada ampla,
ple de coneixements entelats
que sap tractar les idees
amb la força de la llibertat.

Estic sola. Miro la finestra
amb aire despistat
i presento al costat de la taula
un àngel alat.

És l’hora de l’àngelus: les dues de la tarda.



Badalona, 24 de febrer de 2012