IMAGINO

M’imagino un cos
ample, gran
sonor, musical,
misteriós, secret
darrera el finestró
de la il•lustre retòrica.
Una veu parla,
segura entre la concurrència:
el cos i la veu
acompanyats o en silenci
segons demani l’ocasió.
Atrapada més enllà de la llum
dins la caverna de la foscor.
Imagino el cos
dins un poema petit
el de les lletres ingènues
o dins el més gran,
el de les lletres fixades pel sentiment.

Badalona, 1 de març de 2012