POEMA D'HIVERN

L’aigua mulla els carrers
la ciutat
la finestra
el desamor
l’amor.

En l’habitació de les paraules
la companyia d’un llibre;
les fulles obertes tremolen de fred,
i la voluntat d’escriure en la nit
segueix el fil d’un poema d’hivern.

De les pàgines gèlides
salten lletres impregnades
de romanços i d’aventures,
tímides o orgulloses,
rodones o allargades,
valeroses o covardes,
fogoses o fredes,
dèbils o fortes.
Soledat d’una història sense fi.

Afora el carrer
mullat per la pluja
forma bassols
amb la plor
de les paraules no pronunciades.


Badalona, 28 de febrer de 2012