CABELLS D'ARGENT

Cabells d’argent,

Mentre desembolico els cabells

com una nàiada delicada

penso en tu.

En les línies rectes del paper,

en les paraules ven col•locades,

en els marges oberts,

en l’ordre i en l’equilibri gramatical.

Cada cosa al seu lloc

i en cada lloc, els seus personatges.

I mentre llenego el suavitzant pels cabells mullats

es fa present la teva seriositat

la justa, només

i la teva alegria

a borbollons, sempre!

Encén l’assecador

i l’aire remena els cabells

i com una brisa fresca

s’escampa la llum dels teus ulls

serena, plàcida, propera, enginyosa...

Neta!

Els cabells ja estan pentinats

i una tristesa apareix davant el mirall

em mira desafiant

carregada d’un munt de raons

i em pregunta maliciosa

continues enyorant-lo?

Si, responc fluixet.

I veig que el teu nom

continua enxarxar-se

en els meus cabells d’argent.




Badalona, 20 d’abril de 2012