POEMA XXX

Vull mossegar el teu cos,
fort i musculós,
continuar pels teus braços,
llargs com les branques d’un arbre.
Vull arribar al teu pit,
deixatar-me amb tendresa,
i acaronar-te una estona,
fins que arribi la nit.
Vull tancar els ulls
i enxarxar les mans
en els plecs de la pell despullada.
Vull relliscar els llavis fins el melic,
envers la petita obertura,
de consciència i de desig.
I vull besar-te,
a poc a poc,
fins arribar allà,
el lloc secret.
I obrir la porta
al Déu titànic
que ens submergirà
dins els llençols mullats,
sentinelles prims,
dels crits de la passió.

Badalona, 18 d’abril de 2012