L'ABRAÇADA

Vaig entrar en la cambra
i em vaig treure l’abric i la bufanda
ningú es va adonar compta del meu fred
de les meves mans gelades,
de la meva gèlida mirada.

No he pogut treure’m l’abric de l’enyorança
i em cobreixo amb els teus records,
de grans i de petits,
rodons i lineals,
foscos i clars,
d'ara i de passat.

Llavors la cambra
comença a caldejar-se,
les mans s’escalfen,
els ulls cremen,
i el fred es torna apassionat.

Em poso l’abric i la bufanda,
i sento els teus braços,
damunt l’esquena,
forts i gentils
i el gesto de tendresa
embolcalla l’ànima de llum i de paraula.

Badalona, 16 d’abril de 2012