EL PLAER DE L'ABSÈNCIA

El plaer de l’absència,


Plou a bots i barrals en el meu cor

gotes de nostàlgia.

Tinc l’absència creuada en el cos

creixent entre els pulmons

amagant-se en les arteries

estenent-se per l’estómac

baixant com riu acabalat

que va ofegant braços i cames.


Silenciosa camino

per la cantonada d’aquest sentir

en un matí de primavera

en què res és ho mateix.


No sóc la mateixa

que creua la porta,

darrera una altra història,

la gent, la llum, els objectes,

el so de les paraules,

una estranya comèdia.


Els objectes inanimats encara

porten impreses la teva memòria

la data del teu aniversari,

les benvingudes càlides

les bromes discontinues

la lleialtat dels teus actes.


Abans. Quan respirava

quan la teva veu obria portes

tot se cobria amb el teu alè.

I sense adonar-me

anava aspirant aquell fum invisible

que enriquia el meu enteniment.


Ara. Em delecto en el plaer del nores

en la imaginació que inventa i que construeix

l’existència de portes ocultes.


Badalona, 18 de maig de 2012