EL TREN QUE PASSA

El tren que passa,

Mentre

tu em miraves

a través de les teves finestres oculars

grans com el sol.

El tren passava per Badalona

i el soroll de la màquina

et va impedir escoltar-me.


Tu vas somriure

amb els teus ulls de firmament

com si no existís soroll

que impedís el nostre enteniment.


Quan el tren va passar

el mar ens va sorprendre

amb les seves onades

i un petit detall

va tancar les nostres boques obertes.


No traspassem la línia ferroviària

ni tampoc l’emocional

i tu continues mirant-me amb aires d’incredulitat.



Badalona, 24 d’abril de 2012