ALES DE PAPALLONA

Sento créixer les ales de papallona

i començo a volar.

Volo pel firmament estelat

i pinto cors enlairats

per a què quan tu mires

vegis el meu univers estimat.

Seduiré a sant Pere

de llargs cabells blancs

amb somriures endolcits,

i amb històries encantades.

Pintaré de bon matí,

el teu nom

en cada núvol,

en cada gota de pluja

i deixaré caure trossets

d’esteles brillants

pel camí dels desigs despitats.

Quan marxi el sol,

ordiré un encantament

i bressolaré les ales

dins dels teus somnis de nit.



Badalona, 25 de maig de 2012