POESIA BLAVA XL

La Corda,

He pensat que agafaré tots els poemes,
els uniré com si fossin un repunt
i faré un petit llibre de color blanc.
Un llibre on TU seràs el protagonista
un llibre que s'allargui en el temps
i que puguis ensenyar als teus nets
i dir-los
- mireu com em va estimar aquesta dona-
amb l'alè d'un home admirat.




"Una mà en el quadern.
És la dona que escriu.
Té molta imaginació, agafa el llapis.
El paper de la memòria és blau."

POESIA BLAVA XXXIX

La bona lletra,

Quan no tinguis quelcom a màsomnia amb un vers.
Si t'han oblidat com a un estrany,mira per la finestra i pensaen que demà serà un nou dia.
No truquis a aquesta desconeguda que et buscaamb les finestres obertesdel seu cos gelat.
Quan en aquest moment.Quan no tinguis no més que el record.

POESIA BLAVA XXXVIII

Verb estimar

Estimo

Estima

Estimem

Encoratgem la il·lusió que ens il·lumina el cor,

mirem els parcs

davant els jovents que escalfen els seus llavis

amb l'ardor dels seus cossos ja iniciats,

esperant el moment,

il·lusionant-se a cada instant,

i arraconant els bancs solitaris,

sentint-se valerosos de les seves gosadies.

Riuen per dins i per fora.

És una alegria veure'ls com s'estimen:

Estimo

Estima

Estimem

Edifiquem les nostres vides amb amor,

teixint camins d'afecció i goig

amb laberints de passions irracionals.

POESIA BLAVA XXXVII

Àngels eterns,

Hola, si vens cap el mediterrani
per platges conegudes
de sorra i sal.
Miralls de tu mateix
tintats de blau.

Àngels eterns
mouen les ales.

POESIA BLAVA XXXVI

Dóna'm, amic, la mà,

Dóna'm, amic, la mà.

Cadascú amb el nostre pensament obrim finestres,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres alegries i tristeses,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres pors
Menjant-nos les entranyes
inventem camins.
Cadascú amb la nostra imaginada idea de l'altre,
inventem camins.

Sigui el cel o l'infern,
Sigui bo o dolent el sender que inventem

dóna'm, amic, la mà.

POESIA BLAVA XXXV

Versos,

Avui t'envio versos
que volen dir-te, amic,
quanta enyorança sento
perquè tu no estàs,
i es fossilitza
el teu record poc a poc
i tot és silenci.


Avui t'envio, amic, el meu regal
de tu que és petit i tendre,
que és paraula inventada i tresor amagat.


Avui t'envio, amic, la meva amistat
feta lletra delicada
en la meva passió
de voler que creixi i duri
en aquest sender desconegut de joia.

POESIA BLAVA XXXIV

Absència,

Demà quan plogui,
i el teu cor noti l'absència
la pluja relliscarà lentament
formant basolls de record,
i el vent et portarà
el mirall del seu somriure.




T'escric,

T'escric,
i escric somriure i escric alegria
i escric poema i blau i escric record,
i absència i llunyania i escric misteri,
i escric cos i ball i escric amic.




Secret de silenci,

No hi ha paraula com la paraula amb què m'escrius
de llum il·luminen la mirada
quan les lletres arriben i el cor s'enlaira
en l'alegria del secret i del silenci.




Record,

Emmudeixen els llavis
amb la paraula més tendra,
quin so tindria la teva mirada
sinó existís la distància?
La veu n'és, tan sols,
un record.

POESIA BLAVA XXXIII

De mica en mica,

De mica en mica,

palejo el teu nom,

de mica en mica,

les lletres se separen,

de mica en mica,

es tornen a reunir,

de mica en mica,

apareixes tu,

de mica en mica,

es dibuixa la línia que

em porta a tu.

En silenci i en secret

recull el teu nom,

de mica en mica.

POESIA BLAVA XXXII

Sentiments trencats,

Sentiments trencats
perduts al meu interior,
que no es poden arreglar.
Ple d'afectes acorats
que no sé on amagar.
Ferides que no sanen
sota el pas del temps,
que no deixen de sagnar
gotegen sense parar.
Sentiments embenats
de roig i fel.

POESIA BLAVA XXXI

Amor amb "S":

amor...
Sagrat
Secret
Simfònic
Sobirà
Suau
Saborós
Sedós
Seductor
Serè
Solitari
Sorollós
Sembrador
Sanador
Sant
Sensible
Supervivent
Sucós
Sensual
Senyorívol
Sexual
Senzill
Simpàtic
Savi
Silenciós
Tot bell. Tot enigma.

L'Amor és un savi silenci sostingut suaument de senzilles emocions...

Tan bell. Tot enigma.

POESIA BLAVA XXX

Cendres,

Quan tot passi,
quan creguis que ja no hi sóc,
renaixeré com l'avé fènix
de les meves cendres,
aixecant el vol des del meu cor,
per voltejar pel teu territori,
per veure encara que sigui de lluny
la brillantor dels teus ulls,
i pensar que per un cop la teva llum
va il·luminar de prop
el regne de les meves pupil·les.

POESIA BLAVA XXIX

El refredat,

A borbollons
van sortint
pensaments.

M'arronso en les esgarrifances
del refredat. Fred i Calor.

Cada pensament
és el meu cap
i el meu cor.

No vull quedar-me
amb res de tu.
Deixaré tan sols
que els meus pensaments
corrin a trobar-te.

POESIA BLAVA XXVIII

Sentir,

Oloro la teva tèbia pell,
els meus dits rellisquen
la teva esquena,

T'ESGARRIFES.

Una ombra obscura
creua els teus ulls;
un pressentiment
s'apodera de les meves mans,

S'ATUREN.

Han descobert
quina és la teva por: SENTIR...

POESIA BLAVA XXVII

Paraules voladores,

Estaven allà,
arronsades
les paraules d'un llibre misteriós
que encara no sé com es diu
i que llegeixo en les tardes caloroses d'estiu,
aquestes tardes boniques, ardoroses
en què el teu record
és una vena que batega dins el meu cor,
com aquestes paraules que s'agiten a l'interior del llibre
i, volen sobre els ulls de la imaginació
enredant-se, de mica en mica, amb altres històries,
o en un capítol estimat
o en un capítol en blanc,
enredant-se amb la línia subratllada del teu nom.

POESIA BLAVA XXVI

Vents,

Cridaré la meva fúria

als quatre vents,

el primer vent la portarà

més enllà del mar;

el segon vent l'endurà

a prop de la lluna;

el tercer vent la segrestarà

als confins de l'univers

i, el quart vent la deixarà

a la porta del teu cor.

POESIA BLAVA XXV

Ullades,

"Entre ullada i ullada,
davant una gran pantalla encesa.
Sí, Sí, Sí.
T'he vist i t'he sentit.
A prop i llunyà,
seriós i divertit,
callat i garlaire.
El negre em crida i,
un fill vermell
em filtra on estàs.
Hi ha tantes formes d'amar,
la sents?
No tinguis por no m'aproparé;
la multitud de gent m'impedeix el pas,
però el meu cor està tan a prop de tu!
Tanco els ulls, tot es dissol i només restem
Tu i Jo".



"Estimat, només tu encens el foc ardent
del meu cor
en aquest precís instant et busco entre els ulls de la gent,
et busco entre cadires alineades,
busco fora de mi, la teva imatge,
la que tinc penjada a la meva memòria".

POESIA BLAVA XXIV

Boira,

En aquells breus dies
de boira,
quan passejaven de prop,
quan els abrics eren un destorb,
en aquells breus dies
de neu i calima,
quan ens van mirar
l'un a l'altre
des de finestres secretes.
En aquells dies de fred,
quan la pell dels nostres cossos
emanava l'ardor d'un desig encobert.
Ara en aquests dies de sol,
en què la teva absència és real
i crema la meva pell,
no hi ha bàlsam
que pugui alleugerir el teu record
i refredar el foc de la meva estimació.

POESIA BLAVA XXIII

Records de tu,

Un darrera l'altre, s'amunteguen els teus records.
Passen. Saluden. Canvien. Se succeeixen. S'inventen.
Sóc jo la que construeix amb esperança i fe sobre el teu no res.
La que es veu despullada d'il·lusions etèries.
La que es veu vestida d'interrogants sense resposta.
Les columnes d'aquest quimèric castells,
són fortes i fermes com la meva voluntat.
Fortalesa màgica la meva,
en la que un cavall guerrer traspassa portes aïllades.
Camps de llibertat, muntanyes blaves
són l'horitzó d'una batalla guanyada a la terra del no res.

POESIA BLAVA XXII

Abril,

Abril em porta a tu,
llavors paladejo el record dels teus llavis,
de les teves mans, de la teva pell,
la mar a prop nostre,
el sol il·luminant-nos.
Tot deixant-me imprès a la meva pell
la sement del teu nom.

A vegades véns a la nit,
et veig a la finestra d'abril,
et veig als meus somnis,
mentre la teva veu llunyana en consola.

Són dies sense tu,
dies sense glòria.
Dies de llunes apagades,
de temps aturats.

Abril em porta a tu,
amb el llapis de totes les hores,
que em fa escriure paisatges de lletres estimades,
que es mouen amb l'esperança
del teu retorn secret.

Abril m'embriaga amb el perfum del teu nom.

POESIA BLAVA XXI

Tu m'inspiris,

"Jo vaig veure un home gran,
més gran que un arbre,
més gran que una casa,
més gran que un cotxe,
més gran que una darrera esperança
i intuí coses d'ell per poder somniar-lo".


Espero i miro, sense voler miro o espero a què tu arribis. Estic convençuda que tu estàs. Estàs?, Vindràs?, Llegeixes?. Bogeria de gramatitzar-me en tu, d'escriure i inventar amb les meves mans i els meus dits sobre tu, sobre la teva pell i els teus misteriosos llavis. Penso i, un sabor a menta en porta als voltants dels teus llavis i a llepar-los tendrament; tastar suaument la teva boca entreoberta, introduir el meu dit i sentir com el mossegues lleugerament. Escric les lletres del teu nom a la meva memòria entelada per la teva imatge, les trossejo recreant-me en cada so i, una enfiladissa inspiració s'apodera de les meves mans per plasmar una orquestra de paraules que sonen a tu.

PD: TU M'INSPIRES!

POESIA BLAVA XX

Consciència inventora,

Crec que aquestes lletres neixen de tu,
d'una consciència inventora;
amb motiu, sento la imperiosa necessitat
de ser inventora de tu,
d'una invenció que no admet moments de silencis,
que vol un somriure,
una paraula, un llapis,
al mirar el rellotge, en l'estona
més inesperada necessito saber de tu,
necessito sentir-me com un ocell lliure,
explorar les paraules
omplir-me d'olor a boira i cel,
fins sentir que l'ànima se m'escapa
pels dits per néixer amb tu.

POESIA BLAVA XIX

Geni,

Frego el meu cor,
per a què tu vinguis a mi,
així tal com ets,
amb totes les teves empremtes,
amb totes les teves paraules,
amb tots els teus silencis inquietants
i amb la dolçor que vaig tastar.

Sento que em fonc
com la xocolata al foc,
només de pensar-te
geni meravellós.
On estarà la teva llum
per poder fregar-la i
fer-te sortir en mig de mi?

POESIA BLAVA XVIII

Cel,

"El cel està ple
d'ales d'àngels".


"Els colors que impregnen
les meves pupil·les
són el blanc i el blau,
blanc de núvol,
blau d'infinit".


"Quedarà de tu
quelcom més que l'abraçada o el petó:
aquest encís de paraules,
aquestes lletres,
escampades
entre el cel i el camp
d'una tirada endiablada".



"Com cada nit, avui també,
veure esteles al cel
que faran brillar el teu record;
quan la lluna pinti la finestra
i jo, al llit tapada, senti
com les teves mans
passegen pel meu cos,
i els teus dits
allisen els plecs de la meva pell.

Aquesta nit, també, pensaré en TU!".

POESIA BLAVA XVII

Afecte,

Jo et deia que l'afecte
és l'aliment dels amics,
te'l deia després de la pluja
després de les coses compartides
dels temps de dures conteses i plors.


Ara mentre recordo les coses viscudes,
quan van viure i somriure
desvetllats i reposats,
sense cansar-nos mai
de posar nom a l'amistat,
fins que van deixar d'estar,
fins que van oblidar
com s'agafen les mans.


Deixo aquest espai virtual,
la conversa entre vells amics.
És hora de dormir
i deixar-se cobrir pel llençol
d'un somni nítid i clar.

POESIA BLAVA XVI

Entre temps,

Entre temps
acarono el teu rostre,

entre temps
escric el teu nom,

entre temps
recordo les teves paraules,

entre temps
invento mil probabilitats,

entre temps
sento com l'esperança
t'acosta de nou al meu costat.

POESIA BLAVA XV

Somni,

Sense saber m'he ficat en un somni
i no puc sortir.
Vaig cap el cel, el mar, la muntanya
i no puc sortir.
Invento històries per l'ànima
i no puc sortir.
El somni vola i nada i corre
és ell per si mateix un univers ple de possibilitats
i no puc sortir.
En mig de la nit el somni
s'ha evaporat,
ha segrestat a la memòria
i els records s'han despintat,
i no puc sortir;
quan al fi
no sé com
he sortit d'aquesta fantasia
el somni encisador no estava
i el dia m'oferia
el rostre del desig que jo volia.

POESIA BLAVA XIV

Somnis:

"Inventar un somni.
Anar pintant-lo com un quadre.
Traçar l'esperança de taronja,
emmascarar de vermell el present.
Encara que a vegades et pensis que el quadre s'obscureix i els seus
colors es tornen tèrbols, saps que sempre hi haurà el blanc per minimitzar
el seu impacte fosc, per tornar la mà envers la paleta i agafar d'altres colors:
blau clar com el cel,
blau marí com el mar,
groc com el sol,
vermell com la rosa
i, la força vital de saber que uns ulls acaronen un quadre inventat!"




"Tinc una fàbrica de somnis.
Treballen: poetesses, escriptores, pintores,... tota mena d'artistes.
Cotitzo: en fantasies i imaginacions.
Produeixo: alegries.
Exporto: esperança.
Importo: somriures.
Reservo: llàgrimes.
Amago: el dolor en el magatzem.
Inverteixo: en l'amistat.
La competició està en vaga.
M'assessoren músics solidaris.
Em finança, la infantesa.
No ven res,
compro núvols, estrelles i llunes
... i, quan em desperto
una acció de valor positiu,

ha pujat a la bossa de la meva fàbrica de somnis.

POESIA BLAVA XIII

Poemes curts,

"A vegades l'ànima
s'escapa pels ulls".


"Tinc el teu llibre
entre les mans,
com demanar-te la lluna
si la tinc entre les mans".


"En cada gest
en cada mirada
que llancem
va impregnada
la nostra llum".


"Un petó no donat,
una lluna trencada,
un record esborrat.

Un peto desitjat,
una lluna plena,
un tresor amagat".


"Estic volant i m'entretinc,
mirant els núvols blancs.
No tinc ni fred ni calor,
no tinc història ni memòria,
tan sols
una ombra que m'acompanya".


"El silenci de
vida
té el soroll de
l'existència.

El silenci de
mort
té la quietud
de les paraules
no dites".

POESIA BLAVA XII

Sensacions,

El meu cos
es capbussa
et llepa
s'apropa
t'explora
s'enxarxa
t'abraça
s'amaga.


La meva boca
tremola
mussita
delira
es calla
et demana
es lliura
persisteix.


Les mans són sogues
que lliguem, deslliguem
són ales
sense presses
que viatgen
pugen
i cauen
es barregen.


La pell
anònima
incolora
estranya
amb desig
amb somni
fatigada
com el tall
de si mateixa.

cos,
boca,
pell...

POESIA BLAVA XI

El negre i el silenci,

El negre i el silenci
es donen la mà,
en una dansa secreta
que ningú pot veure.
Una tarantel.la que es mou
pel seu compte,
sense que la pugui aturar
dins la intricada selva
de les meves emocions.
Ritme de tendresa en el cor,
ona dolça de melodia,
remenant-se en el fons del meu pit,
és el ball d'una nostàlgia silenciada.

El negre i el silenci
es donen les mans.

POESIA BLAVA X

Poema escrit,

Et busco en la distància,
tu que em donés inspiració.
Sento com al meu interior,
sorgeix una explosió de felicitat.
Una sensació vertiginosa que em pinta els ulls,
el somriure, la pell, el cor,
i vaig tornant-me
POEMA ESCRIT
per escurçar aquesta llunyania
carregada de silencis no desitjats.

POESIA BLAVA IX

Despertar,

Els teus llavis,
rellisquen el meu coll.
Has despertat el meu desig!
Les teves mans,
dansen pel meu cos.
Has despertat els meus anhels!
Les teves paraules,
ballen pel meu cap.
Has despertat les meves emocions!

POESIA BLAVA VIII

Gratacels,

La teva aroma és pura, intensa, saludable.
La teva veu és tendra, irresistible, infinita.
La teva presència és silenciosa, oculta, màgica.
La teva màgia és forta i està la centre de la meva vida.
Foc inquiet, que crema els meus ulls.
Els nostres dies van transcorrin sense presses,
però cada moment és crucial,
perquè em parla de tu:
de les teves paraules, dels teus somriures, del teu tarannà engrescador.
Vivim en gratacels de cristall argentats,
Protegits de tots els perills
i, darrera les finestres una dona observa un món
que resta fora del seu abast.

POESIA BLAVA VII

Amic,

Inventarem la nostra pròpia llengua
................. A M I C........................
i les nostres pupil·les s'il·luminaran
i veurem coses meravelloses:
parelles passejant pels núvols,
el mar despullar-se del blau.
Veurem al vent seure tranquil,
sabrem quin és el tast dels llavis que besen roses,
ballarem lleugers,
descalços,
despullats de cos i ànima,
com si fossin follets invisibles.
Omplirem de paraules i secrets
la nostra llengua inventada
mentre componen la nostra amistat
paladejarem
--------------- la
----------------- rosa
---------------------- del
-------------------------- nostres
----------------------------------- llavis @-à--

POESIA BLAVA VI

L'enfiladissa,

L'enfiladissa,
m'està enredant
el cor.

La meva boca s'ha convertit
en font d'aigua cristal·lina
i els meus ulls estan plens
de flors de mil colors.

Mentre penso
continua omplint-se de fulles verdes
el camp del meu pensament.
Les branques s'agafen al meu cos;
segueix creixent l'enfiladissa
i cada cop tinc menys moviment.

Els meus dits han quedat aturats,
i les paraules s'han espantat,
l'enfiladissa vol enredar-les
en el laberint dels pètals descuidats.

POESIA BLAVA V

Anhels,

T'estimo amb tant afecte
que visc somniant desperta,
i forjo en els meus somnis castells
que s'esborren quan bufa el vent.

Sense tu sóc port sense calma,
poeta sense musa i sense lira,
cançó que es queda amagada
en la veu callada sense llavis
de l'ànima.

Et busco, no aconsegueixo trobar-te,
no arribés per més que t'espero
estàs en mi ser de manera distant
com les estrelles que adornen el cel.

Trist és viure com jo sense esperança,
és com naufragar amb el port en llunyedar
és exhaurir el sabor d'amargues fels,
com jo que estic morint de set per tu.

Vine a alegrar amb el teu amor
el meu dolorit patiment.
Nit sense llum,
Necessito de teu foc.
Arbre sense flor
pel mirall dels teus ulls
fes que un brot vingui
a créixer el meu estèril cor.

POESIA BLAVA IV

Sentir el teu silenci,

Un missatge, una pregunta?

SILENCI, SILENCI

El punt cau de l'interrogant
i la pregunta desapareix.
L'enigma es converteix
en afirmació.

SILENCI, SILENCI

No hi ha soroll darrera seu,
prudentment un pensament a
donat pas
a una resposta callada.

I, malgrat sentir:

SILENCI, SILENCI

No deixa de somriure,
sap que a ell li agradaria.

POESIA BLAVA III

Exercici de memòria,

Estimar-te en aquesta terra
que em va transformant
de flor tancada a flor oberta.

Estimar-te en aquest instant
que es fa present viu
i que m'acosta el record
dels teus llavis oberts.

Estimar-te en aquest silenci
que vas creant, amor,
de distància i llunyedat.

Estimar-te amb entusiasme,
per despullar les pors
enganxades al vestit transparent
de la meva passió dislocada.

Estimar-te perquè vaig veure
un solemne raig de sol,
passejar pels nostres ulls.

Estimar-te amb tota
aquesta valentia,
sentint que aquesta emoció
és el goig ple,
a l'habitació aïllada
de les meves artèries.

POESIA BLAVA II

Et percep,

El meu esperit ermità
et percep en totes
les coses.
La meva ànima et busca
darrera tota emoció.
El meu trajecte
està ple del teu nom
Llunyà!... On estàs?
... On estàs?


Et percep cada dia,
acaronant-me invisible,
subtil i incorpori.
Sé que sempre
t'he portat amb mi,
eres sempre el misteri,
secretament amagat
que il·lumina el meu camí.


Et percep cada dia,
parlant, més no sé a on.
Eres quelcom que viu
més enllà de mi mateixa
i encara que sempre siguis
horitzó i núvol llunyà
vaig percebre càlidament
el teu petó
a la meva ànima!

POESIA BLAVA

El tinter,

Vaig escrivint lletres,
i es torna misteriosa la impremta del teu nom;
la tinta carregada de la meva inspiració,
del tinter ple del meu cor,
de tot allò que ara escric en aquesta petita poesia,
i t'esborro i et torno a copiar
en la meva singular cal·ligrafia.

En una portada de cartolina,
veig el vermell de l'alegria i la passió,
escric sense poder escriure lletres infinites,
afilades i punxegudes com el teu nom;
miro però no puc veure el final
d'aquest breu enrenou
i sento que la força de la ploma
m'empenta a tu
.........................a dibuixar-te
............................. a narrar-te
................................ a INVENTAR-TE!

POESIA BLAVA I

La porta tancada,

Gener tinc que estar sense tu,
i febrer i, marc i abril...,
llavors m'agafo del teu últim record
de la teva última mirada,
de la teva darrera presència,
de l'últim gest.

La porta tancada, la mirada apagada,
vas deixar caure la teva sement
al camp dels meus sentiments,
sense proposar-te'l
sense saber-ho
i com una jove enamorada
escric en un quadern
poemes d'amor.

Marxes a estones per tornar a aparèixer
en l'obscuritat de la nit.
Veig clar el teu rostre, la teva cara,
en la finestra de la meva ment,
escolto des de lluny el so de la teva veu
com continua parlant-me i explicant-me fets,
i el so de la teva veu m'embolica
allunyant-me del món pràctic i ordenat.

Quan la porta s'obra
i el dia torni al meu món
deixaré els teus gestos
i la teva imatge,
AMAGATS
a la meva habitació,
amb la porta tancada.

I el dia m'aproparà el sol
i la nit emportarà la lluna plena
de la teva existència,
i la tinta d'aquest conte
i d'altres descriuran el meu desig il·luminat
que espera que l'home inventat
es faci carn i vingui a visitar-me.

Altre cop, una nit més
amb la (porta tancada).