POESIA BLAVA XXI

Tu m'inspiris,

"Jo vaig veure un home gran,
més gran que un arbre,
més gran que una casa,
més gran que un cotxe,
més gran que una darrera esperança
i intuí coses d'ell per poder somniar-lo".


Espero i miro, sense voler miro o espero a què tu arribis. Estic convençuda que tu estàs. Estàs?, Vindràs?, Llegeixes?. Bogeria de gramatitzar-me en tu, d'escriure i inventar amb les meves mans i els meus dits sobre tu, sobre la teva pell i els teus misteriosos llavis. Penso i, un sabor a menta en porta als voltants dels teus llavis i a llepar-los tendrament; tastar suaument la teva boca entreoberta, introduir el meu dit i sentir com el mossegues lleugerament. Escric les lletres del teu nom a la meva memòria entelada per la teva imatge, les trossejo recreant-me en cada so i, una enfiladissa inspiració s'apodera de les meves mans per plasmar una orquestra de paraules que sonen a tu.

PD: TU M'INSPIRES!