POESIA BLAVA XIX

Geni,

Frego el meu cor,
per a què tu vinguis a mi,
així tal com ets,
amb totes les teves empremtes,
amb totes les teves paraules,
amb tots els teus silencis inquietants
i amb la dolçor que vaig tastar.

Sento que em fonc
com la xocolata al foc,
només de pensar-te
geni meravellós.
On estarà la teva llum
per poder fregar-la i
fer-te sortir en mig de mi?