POESIA BLAVA XXXIV

Absència,

Demà quan plogui,
i el teu cor noti l'absència
la pluja relliscarà lentament
formant basolls de record,
i el vent et portarà
el mirall del seu somriure.




T'escric,

T'escric,
i escric somriure i escric alegria
i escric poema i blau i escric record,
i absència i llunyania i escric misteri,
i escric cos i ball i escric amic.




Secret de silenci,

No hi ha paraula com la paraula amb què m'escrius
de llum il·luminen la mirada
quan les lletres arriben i el cor s'enlaira
en l'alegria del secret i del silenci.




Record,

Emmudeixen els llavis
amb la paraula més tendra,
quin so tindria la teva mirada
sinó existís la distància?
La veu n'és, tan sols,
un record.