POESIA BLAVA XXVII

Paraules voladores,

Estaven allà,
arronsades
les paraules d'un llibre misteriós
que encara no sé com es diu
i que llegeixo en les tardes caloroses d'estiu,
aquestes tardes boniques, ardoroses
en què el teu record
és una vena que batega dins el meu cor,
com aquestes paraules que s'agiten a l'interior del llibre
i, volen sobre els ulls de la imaginació
enredant-se, de mica en mica, amb altres històries,
o en un capítol estimat
o en un capítol en blanc,
enredant-se amb la línia subratllada del teu nom.