POESIA BLAVA XXIV

Boira,

En aquells breus dies
de boira,
quan passejaven de prop,
quan els abrics eren un destorb,
en aquells breus dies
de neu i calima,
quan ens van mirar
l'un a l'altre
des de finestres secretes.
En aquells dies de fred,
quan la pell dels nostres cossos
emanava l'ardor d'un desig encobert.
Ara en aquests dies de sol,
en què la teva absència és real
i crema la meva pell,
no hi ha bàlsam
que pugui alleugerir el teu record
i refredar el foc de la meva estimació.