POESIA BLAVA XXIII

Records de tu,

Un darrera l'altre, s'amunteguen els teus records.
Passen. Saluden. Canvien. Se succeeixen. S'inventen.
Sóc jo la que construeix amb esperança i fe sobre el teu no res.
La que es veu despullada d'il·lusions etèries.
La que es veu vestida d'interrogants sense resposta.
Les columnes d'aquest quimèric castells,
són fortes i fermes com la meva voluntat.
Fortalesa màgica la meva,
en la que un cavall guerrer traspassa portes aïllades.
Camps de llibertat, muntanyes blaves
són l'horitzó d'una batalla guanyada a la terra del no res.