LA PLUJA
Arriben les pluges,
i un lluminós exercit de núvols
decora la quietud del cel blau,
alleugerin la xafogor dels dies d’estiu.
En aquest precís instant,
en què la pluja
mulla els carrers de la ciutat
i per la finestra rellisquen
rodones gotes d’aigua
ella sent que l’ànima se li omple
de goig i de tendresa.
Ella recorda més enllà de la finestra
com brillen els seus ulls
de dia i de nit
majestuosos i errants
amb la força d’un diamant.
Llavors comença a sentir
una pluja interior
humida i silenciosa,
que va formant bassals d’aigua
dins els ulls d’un record,
sempre viu.
Badalona, 30 d'agost de 2012