REMORS

Cau el vespre.
Arriba la nit.
El temps deixa d’existir;
els segons i els llargs minuts,
s’oculten en l’obscuritat.
I tu vens,
i l’aire s’omple
de remors i de paraules
de dolçor i de tendresa
d’estiu i de primavera
de sorra i de mar.
I et sento proper
entre les ombres de la nit.

Badalona, 26 de maig de 2010