LA PLUJA

Plou.
I al sentir una gota
rodolar per la pell
endevino de cop
que has marxat.
No estàs
i és la pluja
la que em fa comprendre
la teva absència i
la meva soledat.
De puntetes,
les gotes humides
es colen per tots els racons
dels meus sentiments.
Et cerco,
veig els teus ulls
escolto la teva veu,
petonejo els teus llavis,
acarono el teu cos.
I al imaginar-te
un sentiment de pau
eixuga totes les gotes de pluja.

Badalona, 30 de març de 2012

NO ESTIC BOIG

No estic boig,
no et vaig buscar i sense voler et vaig trobar
i em vaig embriagar del teu somriure,
i la data del meu calendari va canviar.

Mai hagués pensat que l’aroma
de la teva pell em fes enfollir.

No sé si van ser els teus llavis,
plens de petons imaginats
els que van omplir els dies de tu.


Digues-me que no,
que no estic boig,
si et dic que ara et penso a totes hores.

Ara només hi ha una raó
per a què el meu cor
continuï batejant quan tu no estàs.

Sense tu em sento un aventurer que no porta equipatge
perquè el meu fardatge ets tu.

No sé perquè,
ara tremolo cada vegada que et veig
i m’ofeguen les ganes de tornar a veure’t.
Que m’importa la multitud si tu no hi és!
Digues-me que no,
que no estic boig.

Badalona, 28 de març de 2012

M'AGRADARIA QUE VINGUESSIS

M’agradaria que vinguessis
per veure amb llunyania
la terra que vas deixar
els amics i les amigues que vas estimar.
Quan marxi el sol
i arribi el vespre
al voltant de la taula,
es trovaran de nou
les idees i els valors esquerrans,
amb rostres impol•luts de joventut
i amb mans plenes d’experiència.
Arriba l’hora
i tu no estàs.
Només un lloc,
buit,
una presència incorpòria
una veu callada
el miratge de la teva absència.


Badalona, 28 de març de 2012

LLUNA IL.LUSTRADA

Dissimulada lluna, obscura nit de març,
el camí actual de l’esquerra
creua boscos d’escepticisme i d’incredulitat.

Aixequem una idea,
pengem cartells federals i
pintem parets amb drets laborals.

Des de la plaça veig
la imatge d’una dona
i el seu semblant de justícia i d’igualtat
mostra l’empenta i la valentia
de tots els esforços feministes.

Miro al meu voltant
com camina la ideologia socialista,
afanyosa i treballadora
segura i decidida
cap l’esperança d’un futur millor.

I sento una esgarrifança interior
que balla a les meves entranyes.
Aquesta nit quan el rellotge marqui les dotze,
un cel ple d’esteles titil•lants
mostrarà la lluna il•lustrada
amb joies brillants d’ètica i d’humanitat.
I caminarà elegant per la senda de la igualtat,
del coneixement i la imaginació,
de la ciència i l’educació,
de la fraternitat i la solidaritat,
de la tolerància i la llibertat.

I un socialisme romàntic
renaixerà ferm
de les cendres calumniadores
que volen amagar les paraules
de la lluita treballadora.


Badalona, 27 de març de 2012

ALTA TENSIÓ

A fora
a una distancia prudencial
un sistema nerviós,
cervell actiu de vida i d’energia.
Una cambra buida.
Passos que s’allunyen al vespre.
Un cable invisible
enxarxa el meu cos
a les seves pupil•les elèctriques.

Petites descarregues d’energia
recorren els humits llavis,
la boca assedegada
les mans calentes.
Energia poderosa
que m’apropa com un imant
a un camp magnètic desconegut.

Fenomen químic
de mirades inflamades.
Fenomen lluminós
de llamps enfrontats.
Fenomen físic
d’aromes alterats.
Revolució hormonal
d’un desig electrificat.


Badalona, 27 de març de 2012

TOT ES POT SOMNIAR

Obres els ulls serenament,
cauen les gotes a poc a poc
i un univers de possibilitats
emergeix davant la meva mirada.

I la meva mirada es torna desig.

Desig d’esperança,
impuls incontrolat,
somni nòmada,
d’una nit de neu primaveral.

Voldria besar els teus llavis,
voldria sentir el teu pols accelerat,
voldria arrencar-te el dolor,
voldria traspassar el teu cor,
i oferir-te les meves mans.

Voldria despertar la fúria dels teus instints,
com la set anhelada del desert
i embolicar-me en el laberint ocult del teu cos.

Voldria conèixer els secrets
que conviuen a la teva ànima.
I voldria treure el crit
dels homes que saben conquerir el món.
Voldria escoltar les paraules
que parlen de vida i d’honor.

Les gotes s’ha dissolt
i tot es torna clar.
Tot es pot somniar,
tot és possible.

DONA

Anys d’història
de lluita i reivindicació.
Anys de paraules
de sensibilitats enraonades,
d’ànima i d’intuïció.

Un univers d’amor, Dona
cercant la seva igualtat,
la seva identitat.

Alliberada del silenci
crida al vent
el reconeixement conquerit
pels lligams de mans generoses.

Dona de cendra i de foc
desplega les ales com àguila i colom
i vola alt cap el cel de la llibertat.

Dona habitada per l’antiga força
de la saviesa femenina
obre el pany de claus infinites
i mostra al món
la secreta noció del poder femení.

Poder fet d’esperances i creences
de forts ideals
de voluntats i d’insistències.
Només ella, DONA, posseeix,
la virtut d’un cor poderós.

IMAGINO

M’imagino un cos
ample, gran
sonor, musical,
misteriós, secret
darrera el finestró
de la il•lustre retòrica.
Una veu parla,
segura entre la concurrència:
el cos i la veu
acompanyats o en silenci
segons demani l’ocasió.
Atrapada més enllà de la llum
dins la caverna de la foscor.
Imagino el cos
dins un poema petit
el de les lletres ingènues
o dins el més gran,
el de les lletres fixades pel sentiment.

Badalona, 1 de març de 2012