NO PUC OBLIDAR-TE

La meva ment es resisteix a oblidar-te,
s’aferra als records,
s’aferma al teu nom d’àngel,
i s’oblida de la distància que ens separa.

No puc oblidar-te. Aquesta és la veritat.

Recordo la delicadesa de les teves mans,
la teva conversa a través del telèfon,
la teva paraula darrera la pantalla,
la sensació d’aventura en cada nou dia.

T’enyoro amb fúria deslligada,
i sé i sempre he sabut
que no vindràs
que mai tornaràs.

Malgrat la ferma realitat,
t’amago i et cuido en la memòria,
i entre les lletres estimades dels meus escrits,
- llançades com flors irradiants damunt un prat verd-
invento paradisos plens de paraules murmurades.

Sospiro amb fúria deslligada
i somnio que els mots arriben allà on ets,
i sé que aquesta set de tu
només puc satisfer-la
amb conversacions enlairades
i secrets xifrats.

LA PRIMAVERA

Ja està aquí la primavera,
sonant com una dolça melodia,
sorgint de la terra
flors de vida,
naturalesa viva.

Ballen gotes d’aigua
damunt flors callades.
Raig de sol,
raig de primavera.
Mirada infinita,
essència bella.

Una dona dansa
el ball de la primavera.
Una papallona blanca
allunya dies efímers.
Estació sorollosa
de llums i de colors.

Ja està aquí la primavera.

ARA SENTO

T’has ficat dins meu
com una troballa que desperta
la curiositat més amagada,
com un jeroglífic enigmàtic
que cerca ser descobert.

Has parlat i la teva paraula,
ha encès les estrelles
de la nit apagada.

Ara sento com camines
a la vora,
els camins estrets i travessós
ara són amples i plans.
Ara sento com els llavis
remoregen les orelles
i dins la imaginació neix
la claror d’un nou dia,
amb aroma de somni
i sabor de melodia.

L'ESQUERDA

S’obre l’esquerda,
els amants neguitosos
miren més enllà
de les paraules pronunciades;
les mans s’apropen de lluny,
la distancia s’hi imposa,
els cors s’arronsen,
i les llàgrimes amants
rellisquen pel fons
de la pell esquerdada.