LA ROSA SOCIALISTA

Hi ha una rosa
de pètals suaus;
que olora,
l’ànima amb dolçor;
que viu,
més enllà de l’eternitat.
És la rosa de l’amor,
la vermella,
la dels grans ideals,
la dels lligams,
la de la veritat i la llibertat,
relluent i feliç,
amb fulles amples,
que acullen
temps de passat i present
cares velles i joves,
tardes lluminoses i fosques.
És la rosa socialista,
rosa sempre rosa,
amb el cor ple de memòria.

Badalona, 23 d’abril de 2013

PRESÈNCIA REAL

La seva presència transforma els objectes inanimats,
en coses vives,
en ponts oberts vers l’esperança,
on les paraules adquireixen la tendresa d’un nadó.

De passada, amb la imatge efímera
d’un passat que no existeix
atrapo allò imprevisible
acollint l’alegria de la sorpresa inesperada,
però tenint cura de no lligar-me
a alguna fantasia irreal.

És bo que la seva figura alteri
l’habitació de les animes deambulants
que il•lumini amb la mirada els sorolls divergents
que acaroni amb la paraula veritat les arestes guerxes de l’ambigüitat.

El temps del record no coneix la distancia
i molt menys l’oblit.

Recordo, amb optimisme,
quan no sabia,
que el temps té el seu propi ritme
que un cicle inclou el seu final
que un dia deploraria
la manera fàcil amb la que li brolla un somriure.

Doncs no és estrany
que m’alegri al veure’l
i m’evadeixi a través dels mots
per recordar-lo
amb enyorança i estimació.

Badalona, 11 d’abril de 2013

EL PIRATA

És cert que un pirata
ha desembarcat al vaixell dels pensaments
i l’ha envaït d’idees i paraules
i és cert que el pirata
ha aixecat l’espasa al vent
per a conquerir la bandera de la llibertat
i tots els pirates
hem vist des de proa i des de popa
la felicitat de la victòria.


Badalona, 8 d’abril de 2013

DESITJO

Desitjo
lentament
el seu record.

Bransolejar amb tendresa
allò que el temps es va endur.

Desitjo
aquesta trobada a soles
amb només el soroll de la veu.

Sense introducció,
sense marc,
sense memòria.

Desitjo
aquell gest que es llança al no res
en cada mirada fugida.


Badalona, 3 d’abril de 2013