POESIA BLAVA XXXVI
Dóna'm, amic, la mà,
Dóna'm, amic, la mà.
Cadascú amb el nostre pensament obrim finestres,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres alegries i tristeses,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres pors
Menjant-nos les entranyes
inventem camins.
Cadascú amb la nostra imaginada idea de l'altre,
inventem camins.
Sigui el cel o l'infern,
Sigui bo o dolent el sender que inventem
dóna'm, amic, la mà.
Dóna'm, amic, la mà.
Cadascú amb el nostre pensament obrim finestres,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres alegries i tristeses,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres pors
Menjant-nos les entranyes
inventem camins.
Cadascú amb la nostra imaginada idea de l'altre,
inventem camins.
Sigui el cel o l'infern,
Sigui bo o dolent el sender que inventem
dóna'm, amic, la mà.


0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home