SENSE TU

Em recordo
de tu,
i no en tinc prou
amb els teus ulls,
amb la teva veu.
Em sedueix
aquest joc de paraules
vives,
inquietes,
juganeres.
Recordo el teu somriure
i, desitjo,
tornar a veure’t
amb l’alegria neguitosa
de la primera trobada
de la primera paraula viva.