NO MARXIS MAI

No marxis mai,

que el teu somriure

continuï transformant

la sorpresa de cada trobada

en passió enlairada;

que els teus ulls

siguin la prolongació

del camí no traçat;

que les teves mans

omplin de tendresa

l’espiral enxarxada

dels mots amagats;

que l’estómac

s’ompli de papallones

i es llancin a la recerca

de jardins prohibits.

No marxis mai,

d’aquest temps inventat,

d’aquest segon impacient

que empenya entre les agulles

l’aroma ferm del teu record.

Tanco els ulls imaginaris

en el plaer d’un instant de nit

i sento la teva veu

abraçant-me

entre l’alba i la matinada.

No marxis mai.



Badalona, 24 de setembre de 2013