SORRA DAURADA

Sorra daurada


A la vora del mar

la sorra té el seu propi color i és daurat.

Sóc una dona que escriu per la nit

entre llunes i esteles

mirant el cel per damunt del meu cap,

la que troba desitjos perduts

ordenant la llibreria del seu cor.

Bordejant silencis i minuts escampats

vaig pel camí per on passen les hores

on el temps alleugera el seu pas.

Aquesta vida plena de llums i d’ombres

fa por veure-la relliscar.

En la nit, la dona se seu a meditar

amb els ulls tancats

front a front amb el pensament

sentint-se menys sola

en aquella hora baixa de la matinada.

Dona de sorra, de temps i d’amor

perduda en la brisa passatgera de la vida.



Badalona, 18 de juliol de 2014