POEMES D'AMOR

El dia no és gris. Fa sol. En els bancs els avis estan asseguts. Anna va conèixer a Àngel quan l'hivern encara no havia arribat, quan el dies eren llargs, i la primavera enamorada passejava entusiasmada. Àngel, un home astut (encara ella, amb els seus poemes, el crida "l'Àngel blau, Àngel bell del cel) i intel·ligent, nascut a Galícia, no sap exactament si a Vigo o a La Corunya, un home eficient, estratègic...
En matins festius o laborals, plens de llum i de color, Anna continua acaronant el seu record, no perd l'esperança de veure'l algun dia; potser, lluny, un àngel llegeixi un llibre de poemes d'amor:

"En les nits profundes,
correspondència trobessin les paraules,
deixades o enviades
qui les sap o oblida?
Algun dia ressonaran".

"Se sanaren ja les cicatrius
d'aquest cel tant injustificat,
camí cap ningú lloc
i encara tot em fascina.
Què amagada alegria
oferirà la vida demà?".

"No diguis res que el silenci no millori,
no toquis res que una dolça carícia trenqui.
La llum està dins teu,
no temis a l'obscuritat".

"La nit arriba i dóna l'hora,
marxa l'hora i m'abandona,
i abans que l'obscuritat em cobreixi
el meu pensament se'n recorda de tu".